- BASÍLICA DE SANT PERE DEL VATICÀ
- Sistema arquitravat i voltat.
- Elements de suport: Murs, pilastres,
pilars.
- Elements suportats: llindar,
arcs de volta de canó, arcs torals, casquet, tambor i llanterna (cúpula).
La basílica compta amb el més
gran espai interior de les esglésies cristianes del món. Presenta 193m de
longitud, 44,5m d’altura i avarca una superfície de 2,3 hectàrees.
Els murs exteriors, exceptuant
la façana principal, es componen per un mur de superfície plana separada per
pilastres.
El gran espai interior està
dividit en tres naus suportades per fortes columnes amb grans arcs de volta de canó. La
nau central, de 187
metres de llarg i uns 45 metres d'alçada, està
coberta per una àmplia bovada de canó.
El deambulatori, o espai que envolta els
quatre pilars que sostenen la cúpula, introdueix al cor de la basílica, tal com
ho havia dissenyat Miquel Àngel.
La cúpula descansa sobre un alt
tambor, definida externament per una fila de columnes dobles i setze finestres
rectangulars, separades per arestes. Quatre grans pilastres de 71 metres de perímetre
suporten tota l'estructura, amb un pes que s'estima en 14.000 tones.
La configuració actual de la cúpula va ser
realitzada per Della Porta, i per evitar riscos a l'estructura la va realitzar
amb un arc realçat, d’uns 7 metres
més que els previstos per Miquel Àngel, i la base està envoltada amb cadenes de
ferro.
Des del punt de vista estructural es compon
de dues cúpules superposades, com ja es va realitzar a Florència per
Brunelleschi: la interior, més gruixuda és la de suport, mentre que l'exterior,
coberta de fulls de plom, és l'exposada als elements i fa de protecció de la
primera. Van treballar vuit-cents homes en la realització de la cúpula, el 1593,
que es va tancar amb l'imponent llanternó amb columnes adossades.
- Sistema constructiu
arquitravat i voltat.
- Elements de suport: Columnes,
pilars, pilastres.
- Elements suportats: Sostre,
arcs de volta de canó, finestres, cúpula i coberta.
L’edifici està format per una
columnata de manera de pronaos, una àmplia cel·la redona i una estructura
prismàtica intermèdia. L’interior de la pronaos consta de vuit columnes per
tres columnes, les quals suporten un sostre de dues aigües.
La cúpula interior està
decorada amb cinc files de caselles de dimensions cada vegada menors, i al
centre hi ha un òcul de 8,9m de diàmetre. L’òcul està rodejat per una cornisa
de bronze fixada a la cúpula en l’ultima fila de cassetons.
A l'exterior, la cúpula arranca
d'una sobre-elevació del mur, a 8,40
m per damunt de l'arrancada interior de la volta. Es
troba articulada per mitjà de set anells superposats.
La cúpula es recolza sobre un
gros anell murari d'opera latericia
(formigó amb parets de rajola), en la qual es van practicar obertures que es
corresponen amb els tres nivells compositius. En part, aquestes obertures eren
funcionals, ja que formaven les exedres, però sobretot eren estructurals,
perquè formaven un esquelet intern d'arcs de descàrrega.
D'altra banda, es va cercar
reduir el pes de la cúpula per dos mitjans: alleugerint els materials (es va
utilitzar pedra tosca) i reduint gradualment la grossària de la corfa del mur
cap amunt.
