divendres, 27 de novembre del 2015

CONSTRUCCIÓ D'UNA MAQUETA

1. PLÀNOLS (ESBOSSOS)
L’objectiu d’aquesta activitat és construir un edifici el qual tingui una mescla de sistema arquitravat amb el sistema voltat.
Abans de començar la construcció, vam fer un esbós de l’idea que teníem en ment. L'edifici consta de dos construccions que es troben en contacte; la primera i més grans és l'habitació principal; i la segona, que és d'una mida més reduïda, representa un magatzem. La part exterior és un pati rodejat per una tanca menys dos obertures que reien les entrades corresponents a les portes de cada construcció.

2. PROCÉS CONSTRUCTIU
Hem començat fent la base de la casa sobre una superfície plana de fusta i a partir d’aquesta, em anat pujant l’edifici amb maons units per una mena de pasta formada per aigua i una mena de polvos.
A mesura que l’edifici anava elevant-se vam tindre en compte les obertures de les portes i les finestres, on les vam situar.
Al no tindre cap sistema voltat a cap lloc de l’edifici vam decidir col·locar un arc sobre la porta de l’edifici més gran, així donava  un toc dinàmic a la construcció.
Al arribar a dalt de tot de les partes, vam posar una mena de maons triangles que ajudaven a sostindré el sostre. Per fer la teulada, vam unir els maons allargats amb forma de plaques planes, un cop estava enganxat vam anar enganxant les teules sobre aquests. Un cop ho teníem tot sol necessitàvem col·locar-ho sobre l’edificació.
El magatzem solament te un costat de sostre ja que està completament inclinat, no forma un triangle. En canvi, l’edifici gran té un sostre de dos aigües que al mig està sostingut per una estructura de fusta . Sobre d’aquest em col·locat una mena de totxos arcats, per evitar que es vaguessin les unions entre les dues parts de la teulada.
A la part exterior vam ficar una mena de balla feta amb maons i totxos allargats i plans.

3. DIFICULTATS
Realment em tingut diverses dificultats a l’hora de construir la casa, ja que teniam pensat determinades coses però ja sigui per temps o per dificultat de construcció no vam acabar fent o vam canviar.
-         Primer volíem fer un edifici bastant alt, que tingues una gran porta en forma d’arc, però al ser tants grups no podíem utilitzar tant material i la vam haver de reduir. L’arc el vam deixar pel final ja que era el més difícil, la porta quedava molt gran en comparació a la resta de l’edifici i finalment vam fer una porta normal i sobre d’aquest un petit arc omplert amb maons per dintre, per tal de que es sostingués.
-         També les parets van quedar una mica tortes tot hi que els maons estaven ben col·locats. Això no ho vam poder arreglar ja que un cop ens vam adonar ja teníem totes les parets fetes i ho vam dissimular amb la teulada.
-         Les teulades, va costar molt que s’enganxessin els maons plans entre ells i sobretot que s’assequés la pasta a causa del fred. Després un cop ho vam col·locar sobre la casa, en l’extrem superior que unia els dos costats quedava buit i vam haver de posar una mena de maons per fer arcs a sobre per tal de dissimular-ho i així li va donar un toc de decoració.

4. SISTEMES CONSTRUCTIUS (RELACIÓ)
La nostra construcció en general és  un sistema arquitravat ja que totes les parets subjecten el sostre d’una manera horitzontal i vertical. Però en la paret principal de l’edifici gran hi ha un arc que trenca amb aquesta uniformitat i li dona dinamisme; aquí hi entra el sistema voltat.


5. EVOLUCIÓ DEL TREBALL (FOTOGRAFIES)



























dijous, 19 de novembre del 2015

DEFINICIÓ D' ESTIL ARTÍSTIC

DEFINICIÓ 1

"Els moviments artístics són els títols col·lectius que es donen en les diferents obres d'art que tenen en comú els mateixos ideals artístics, l'estil, l'enfocament tècnic...
No hi ha una regla fixa que determina com ha de ser un moviment artístic, ja que, els artistes associats a un sol moviment poden tindre uns principis estrictes, mentre que els que pertanyen a un altre poden tindre poc en comú.
Aquests són simplement una conveniència històrica per agrupar artistes d'un cert període o estil, en definitiva, perquè puguin ser entesos dins d'un context específic.

(http://www.artyfactory.org/art_appreciation/art_movements/art_movements.htm)


DEFINICIÓ 2

"Un moviment artístic o estil artístic és una tendència o estil referent a l'art amb una filosofia o meta específica en comú, seguida per un grup d'artistes repercutors durant un període de temps (com el cubisme, el pop-art...); o característic d'un període més extens de la Història de l'Art (renaixement, barroc...); o restringit a un lloc determinat, amb el que es parla d'una escola artística (escola de Chicago,escola Florentina...); o limitat a un grup d'artistes en un lloc i moment concret. 
Amb aquest concepte també es pot referir particularment a els característiques que unifiquen o distingeixen una obra artística de una altra i a un autor d'un altre (l'estil personal o la voluntat de l'artista)
Cada moviment o estil artístic reflexa l'art amb certes característiques similars durant una etapa de temps, sent un fenomen d'expressió artística que manifesta les característiques pròpies de l'època en la que sorgeix."

(http://www.juanmiguelsalas.com/blog/2009/12/movimiento-artistico-concepto/)


DEFINICIÓ 3

"L'expressió "estil artístic" és defineix com un conjunt identificable de característiques que permeten agrupar una sèrie d'obres o autors, els quals comparteixen elements estables en relació amb la forma i els continguts, permetent afirmar que tal obra o autor pertanyen a un o altre estil. En general hi ha un important grau de flexibilitat, ja que, cada autor introdueix els seus propis elements; no obstant, sempre hi predomina aquella essència que realment defineix l'estil.
Fins al segle XVIII els estils artístics abarquen espais temporals i geogràfics molt importants. Però a partir del segle XIX el concepte d'estil es substitueix per un altre amb menor identitat com els corrents o moviments artístics.

(http://aprendiendohistoriadelarte.blogspot.com.es/2012/03/estilo-artistico.html)


DEFINICIÓ 4

"Anomenen estil artístic a un conjunt de característiques i signes que identifiquen una imatge, un objecte o una obra artística.
Els estils mai han de ser considerats com un concepte rígid, en el que es presenten tots i cada un dels signes que el distingeixen, com tot un concepte classificador és relatiu, mai esta tancat ni és estricte. 
D'altra banda, els creadors i les seves obres es solen barrejar en la practica, i hi poden haver diferents estils, sobre tot actualment, on hi ha una mescla d'estils.
Cada un d'aquest estil ha estat seguit unes condicions socials, econòmiques, polítiques i culturals, on les persones actuaven i pensaven d'una certa manera. Les obres artístiques reflectien la cultura de l'època."




DEFINICIÓ PRÒPIA

El concepte d'estil artístic és una tendència o estil referent a l'art on s'identifiquen una sèrie de característiques i signes que permeten agrupar una sèrie d'obres o autors. 
Els diversos estils permeten agrupar un grup d'artistes en un context històric específic, i cada estil reflecteix la forma de pensar de l'època, determinada per les condicions socials, econòmiques i culturals d'aquesta. 

En definitiva, identifiquem els diferents estils de les obres artístiques a partir de certes característiques que identifiquen i reflecteixen una forma concreta de creació.

diumenge, 1 de novembre del 2015

ANÀLISI FORMAL D'UN EDIFICI

CASA KAUFFMAN – F. Lloyd Weight

-Descripció general: Aquest edifici és una casa construïda sobre una cascada, consta de tres plantes distribuïda de forma dinàmiques i allargades. És destacable la seva majestuositat i la connexió que estableix amb l’entorn natural que l’envolta.
L’edifici està fet a partir de materials naturals (fusta, roca, vidre, pedra, metall, acer i formigó),  per tal de camuflar-se en l’entorn.

-Sistema constructiu: Materials Industrials

-Elements de suport: Murs de pedra, vidre i roca en la base (continu); pilastres, suports de secció trapezoïdals encastats a la roca, columnes (discontinu).

-Elements suportats: sostres, escales, bigues, biguetes transversals, finestres, terrasses, escalinates semicirculars, forjats, tubs de metall, pèrgoles, pòrtics.

-Parts de l’edifici: L’edifici està format per tres plantes diferents en forma octogonal. La planta inferior s’adapta al terreny, ja que està construïda i suportada pel terra original de la roca natural. Cada planta té una disposició lliure, sense cap estructura al mig de l’estança. S’utilitza vidre en tots els angles i cada pis té grans balcons per tal de connectar la casa amb la naturalesa.

Primera planta
Segona planta
Tercera planta


-Característiques estilístiques: L’arquitecte responsable d’aquest edifici és Frank Lloyd Wright entre 1935 - 1939, el qual elaborava habitatges unifamiliars integrades en la natura, creant així una arquitectura orgànica i naturalista (arquitectura modernista del segle XX, inspirada amb la japonesa), però a la vegada sense infravalorar la funcionalitat.




MAGATZEMS CARSON – Sullivan

-Descripció general: Aquest edifici  destaca per la gran quantitat de finestres que recorren tota la façana exterior, i per la ornamentació complexa de la part inferior de l’edifici, que contrasta amb la simplesa de la resta.

-Sistema constructiu: Materials Industrials

-Elements de suport:  Estructura de muntats i jàsseres, pilars de formigó, estructures metàl·liques (esquelets o carcasses)

-Elements suportats: sostres, plantes, finestres horitzontals i la pacana, pavelló circular, cornisa i capitell.

-Parts de l’edifici: L’edifici exterior està construït de forma cel·lular, seguint el mateix mòdul de finestres horitzontals que s’estenen per tota la façana. També consta de de deu plantes, les quals tenen columnes i pilars que trenquen la continuïtat de l’espai.
En la cantonada de l’edifici, hi ha un pavelló circular que va des de dalt de tot de l’edifici fins a baix on es troba l’entrada. La coberta és plana; i en la cornisa i el capitell, hi ha una suau ornamentació geomètrica. D'altra banda, tota la part inferior, és a dir la façana de la planta del terra, està decorada amb una ornamentació naturalista amb fulles d’acant  lobulades i espinoses; això està fet de ferro fos.
Però en la resta de l’edifici no hi ha cap decoració.



-Característiques estilístiques: L’estil d’aquest edifici és de l’escola de Chicago, la qual és basava en  la construcció de grans edificis comercials a partir de la introducció de nous materials i tècniques constructives. L’arquitecte, Louis Henri Suliivan ha estat anomenat “pare de l’arquitectura Moderna” ja que es considera el creador del gratacel modern i ha estat un arquitecte molt influent i crític per a l’arquitectura del segle XX.