1. CATALOGACIÓ
Nom obra: Teatre d’Epidaure
Arquitecte: Policlet el Jove
Cronologia: IV aC (330- 350 aC)
Estil: Corinti
Material: Pedra
Sistema constructiu: Arqitravat
Dimensions: 120m de diàmetre
Localització: Epidaure, el Peloponès. Grècia.
Tema: Teatre dedicat al déu Dionís (déu del vi i de la festa), tenia una finalitat religiosa i per aquest motiu al mig de l’orquestra hi havia un altar on s’oferien ofrenes als deus.
2. ANÀLISI FORMAL
Descripció general: Aquest teatre es un espai obert i amb una relació amb la natura, ja que està construït de manera que s’aprofiti el pendent natural del turó per a construir les grades.
Elements de suport: Murs laterals, per tal de contenir el terreny; columnes,
Elements suportats: Graderies, escales
Parts de l’edifici:
Planta: La plant és circular de 120 metres de diàmetre. Aquest és divideix en tres parts: l’orquestra, la càvea i el prosceni.
Espai interior: El teatre estava organitzat de forma circular al voltant de l’orquestra, el lloc on cantava i ballava el cor, i on al centra estava situat un altar dedicat al déu Dionís.
Una altra part era la càvea (grades), que estava situat davant de l’orquestra i la part restant s’anomena escena.
El teatre tenia un pòrtic d’ordre jònic i el prosceni, un espai elevat on actuaven els actors, situat entre l’escena i l’orquestra.
El nivell superior de l’escena, que era on es canviaven i guardaven la roba els actors, servia de plataforma perquè els déus parlessin.
El teatre no disposava de façana, s’hi entrava a través de dos accessos donaven a un passadís entre l’orquestra i l’escena, i que permetia entrar al públic a la càvea.
D’altra banda, hi havien la càvea, és a dir, les grades, que tenien la capacita d’acollir uns 14.00 espectadors. El semicercle que formava era dividit radialment per tretze escales que convergien a l’orquestra, i que permetien la ràpida circulació del públic als seients, els quals estaven dividits per l’estat social de la població.
D’altra banda, hi havien la càvea, és a dir, les grades, que tenien la capacita d’acollir uns 14.00 espectadors. El semicercle que formava era dividit radialment per tretze escales que convergien a l’orquestra, i que permetien la ràpida circulació del públic als seients, els quals estaven dividits per l’estat social de la població.
Espai exterior: Aquesta construcció esta situada sobre la pendent d’un turó, fent que es sostingui sobre d’aquest gràcies a diversos murs de suport. El teatre està totalment integrat a l’entorn que l’envolta, ja que no modifica l’espai, sinó que s’adapta a ell. La construcció està situat sobre la pendent d’un turó i agafa la seva forma i inclinació, aguntant-se gràcies a diversos murs de càrrega.
Caracterísituqes estilísitques: Aquesta construcció es situa a finals de l’època clàssica i a principis de l’hel·lenítica; però té les caracteísituqes pròpies de tots els teatres, que constaven sempre d’una càvea (grades), de l’orquesta, l’escena i el prosceni.
Aquest espai tenia molt bona acústica, a causa de la verticalitat de les grades que gràcies a la seva forma semi-circular feien rebotar les ones sonores reforçant el so de forma natural.
3. INTERPRETACIÓ
Significat: És un edifici civil, públic.
Funció de l’edifici: Funció lúdica i religiosa.
Context historico-cultural: La Grècia hel·lenística es el període que comença amb la mort d’Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l’annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Un cop mort Alexandre el Gran, hi va haver molt conflictes per decidir qui pujava al poder, fent que Grècia, Macedònia i Àsia Menor siguessin transformades per les diferents campanyes militars dels diàdocs, mentre que la part oriental de l’imperi es va emancipar ràpidament, creant els regnes greco-bactrians.
Al segle III aC, es va aconseguir un equilibri entre les tres dinasties: Macedònia va ser governada pels descendents d’Antígon, Egipte pels descendents de Ptolomeu i la resta del territori pels selèucides.
És considerat un període de transició entre el descens de l’època grega i l’ascens del poder roma. No obstant, l’esplendor de les ciutats com Alexandrina, Antioquia o Pergamo, la importància dels canvis econòmic, la diversitat cultural i el paper dominant de l’idioma grec i la seva difusió; van modificar profundament l’Orient Mitja i van marcar el món romà, que va assimilar aquesta cultura, provocant que es fusionessin ambdues.
L’autor, la seva obra i intencionalitat: Aquest teatre va ser creat a caua de la celebració de les jornades festives que, mitjançant el teatre honoraven all déu del vi i de la gresca Dionís.
Després, van sortir les obres dramàtiques, l’espai de l’orquestra era molt important perquè es donaven més importància a les accions que a la parla. A mesura que els actors van anar agafant més importància, van situar-se al prosceni.La forma del teatre està creada perquè el so es senti des de qualsevol punt de la càvea.
Models i influències: els amfiteatres van basar-se en aquesta tipologia de teatres.
