2.7 CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL

L’enterrament a Ornans - Gustave Courbet

El Realisme pretén imitar i plasmar exactament la realitat exacte. L’art realista abandona l’abstracció i els símbols, per centrar-se en els detalls, l’objectivitat i la versemblança. L’art serveix per reflectir escenes quotidianes i també s’hi exposen els problemes polítics, socials i humans.

Característiques generals:

• Eliminació de tots els aspectes subjectius, fets fantàstics i sentiments allunyats de la realitat.
• Reproducció exacta i completa de la realitat social. Això fa que tots els temes puguin ser representats.
• En les obres es pot apreciar la igualtat dels personatges i els ambients a l’hora de representar-los detalladament. D’altra banda, els protagonistes són analitzats profundament en les obres literàries.
• Estil sobri precís i elaborat. Això fa que s’aconsegueixi reflectir versemblantment la realitat tant en les obres pictòriques, com escultòriques i literàries.
• Les accions representades en els diferents àmbits artístics fan referència a fets versemblants situats en llocs concrets, reals i coneguts.
• L’art serveix per reflectir els problemes humans.
• Aquest art no pretén crear bellesa, sinó reflectir la realitat objectivament i tal com es presenta, sense idealitzar-la ni embellir-la.

Característiques de la pintura realista:

• L’artista ha de representar la realitat, analitzar-la i detallar-la.
• Aquesta pintura abandona els temes mitològics, bíblics i històrics per donar pas a la creació d’una realitat immediata i no imaginaria.
• S’intenta aconseguir la màxima expressió tant en els personatges, com en les accions i el paisatge.
• S’hi representa la vida quotidiana: el camp, la ciutat, la intimitat, el paisatge, el treball...

En aquest quadre es pot apreciar el detall de les faccions, de les vestimentes… Tot està perfectament detallar sense deixar-se cap element. La pintura representa una escena quotidiana, un enterrament, en ella solament hi ha representada la realitat sense afegir-hi cap element irreal.

D’altra banda, aquesta obre representa la mort, però en les cares dels personatges no s’hi veu el dolor ni el patiment que aquesta produeix. Això vol reflectir que en aquell moment històric, la mort es veia com una cosa quotidiana i habitual.

La llibertat guiant al poble - Eugène Delacroix

El Romanticisme es basa en l’expressió dels sentiments. Aquest art pretén trenca amb l’Estil anterior, el Neoclassicisme, basat en regles estereotipades, per donar pas a la na lliure representació on es troba la fantasia, la imaginació i les forces irracionals de l’esperit.

Característiques generals:

• Predomina la subjectivitat i el propi interès en les obres.
• Consciència del jo com a entitat autònoma, dotada de capacitats individuals com la fantasia i els sentiments.
• Diferència entre el diferent i el comú.
• Liberalisme contra el despotisme il·lustrat.
• La originalitat contra la tradició classicista. Es creu que cada home ha de mostrar el que el fa únic.
• Creativitat contra la imitació de l’antic.
• Nostàlgia dels mons fantàstics perduts (de la infància o d’una nació).
• L’obra imperfecta, inacabada i oberta contra la obra perfecta, acabada i tancada.

Característiques de la pintura romancista:

• La finalitat de les pintures era representar els sentiments exaltant el misteri, i deixant de banda la raó.
• Es promou la passió, la irracionalitat, el color, la imaginació, el desordre, la exaltació, el color. També és pren culte per a l’Edat Mitjana i la mitologia de la Europa del Nord.
• Domina el individualisme, on el pintors treballen a partir de les seves idees i interessos.
• Es centra l’atenció al paisatge i a la naturalesa, deixant a la figura humana a la voluntat de les forces de la Naturalesa.
• En molts quadres es representaven escenes dramàtiques de violència, lluita i bogeria. també es representava la melancolia extrema i els malsons, barrejant motles vegades la mort amb l’erotisme.

En aquest quadre es pot veure la mescla entre la violència de la guerra i lluita per la llibertat. També es pot apreciar el surrealisme de l’escena, primerament amb la dona que subjecta la bandera, ja que aquesta representa la llibertat que és un valor immaterial. Tots ens podem imaginar que en mig de la guerra no hi haurà una dona mig vestida guiant a tot el pobre guerrer. Això es degut a la imaginació de l’artista que ha representat una escena a partir dels seus propis sentiments i de les seves idees individuals.

D’altra bada els colors de l’escena i la llum són molt característics i donen molt significat al paisatge, les figures principals es veuen clarament però el fons està encès, amb fum, donant tenebrisme a l’obra.

 

Le Déjeuer sur l’Herbe - Édouard Manet

L’Impressionisme suposa una ruptura entre l’art modern amb l’academicisme. Aquest estil té la tendència de recollir les impressions momentànies, vol accentuar el caràcter fugaç de les coses i allunyar-se de la societat industrial. És a dir, deixa de banda les representacions individuals, i dona lloc a obres efímeres i momentànies.

Característiques generals:

• Rebutjaven la pintura formal i treballada. també es van deixar de bada els conceptes romàntics (profunditat, solitud, silenci, misteri...), ja que creien que la pintura servia per a representar la naturalista des del punt de vista òptic.
• La representació de les obres no havia d’estar analitzada ni per la imaginació ni per la raó, sinó que l’únic que havia de fer era traslladar el que els sentits i la vista apreciaven.
• L’espai, les mesures, l’acció i la identitat està basat en el joc de la llum.

Característiques de la pintura impressionista:

• Una pintura impressionista es precisa i vaga a la vegada.
• Aquesta pintura consistia en descompondre la forma en pinzellades amples i escarides, fent que la mirada es forcés a unificar tots els colors.
• Els temes principals són el paisatge, els rius, els núvols...
• Una de les seves principals preocupacions és la llum, per tal d’aconseguir la fugacitat de les coses i plasmar l’instant.
• Els colors primaris serveixen per aconseguir els secundaris, però aquests no es combina en la paleta, sinó que les barreges les fan els espectadors al observar el quadre. 

Manet va ser un dels pares de l’Impressionisme, però no es pot dir que el seu estil fos impressionista al cent per cent, ja que intentava reflectir el que veia a través d’un temes escandalosos en la seva època. Aquesta obra va ser un escàndol perquè moralment es considerava incorrecte que una dona esmorzés nua, enmig de dos homes vestits elegantment. Manet va trencar amb la temàtica conservadora, per donar una naturalitat i novetat als seus quadres; fet que va provocar que l’obra no s’acceptés socialment.

En aquest quadre es troba en els inicis d’aquest estil, el pot veure els jocs de la llum, utilitzant una llum creuada que il·luminava tota l‘escena, fent que sigui poc natural. Tot hi ser una pintura figurativa, hi ha llocs on es poden veure les pinzellades que fan que el quadre sembli inacabat. També es pot veure poca proporcionalitat en el fons, on es troba la dona vestida i la barca, això barrejat amb els diferents tons i la perspectiva aèria, són un del models més seguits en el segle XIX.

Sol ixent - Claude Monet

L’Impressionisme suposa una ruptura entre l’art modern amb l’academicisme. Aquest estil té la tendència de recollir les impressions momentànies, vol accentuar el caràcter fugaç de les coses i allunyar-se de la societat industrial. És a dir, deixa de banda les representacions individuals, i dona lloc a obres efímeres i momentànies.

Característiques generals:

• Rebutjaven la pintura formal i treballada. també es van deixar de bada els conceptes romàntics (profunditat, solitud, silenci, misteri), ja que creien que la pintura servia per a representar la naturalista des del punt de vista òptic.
• La representació de les obres no havia d’estar analitzada ni per la imaginació ni per la raó, sinó que l’únic que havia de fer era traslladar el que els sentits i la vista apreciaven.
• L’espai, les mesures, l’acció i la identitat està basat en el joc de la llum. 

Característiques de la pintura impressionista:

• Una pintura impressionista es precisa i vaga a la vegada.
• Aquesta pintura consistia en descompondre la forma en pinzellades amples i escarides, fent que la mirada es forcés a unificar tots els colors.
• Els temes principals són el paisatge, els rius, els núvols...
• Una de les seves principals preocupacions és la llum, per tal d’aconseguir la fugacitat de les coses i plasmar l’instant.
• Els colors primaris serveixen per aconseguir els secundaris, però aquests no es combina en la paleta, sinó que les barreges les fan els espectadors al observar el quadre.

En l’escena es representa la posta del sol en el mar. La principal preocupació d’aquest quadre es la llum, que a partir de la barreja de diferents tons de colors complementaris, s’aconsegueix molta varietat cromàtica i canvis d’intensitat i contrastos en el fons, fet que remarca el sol. Aquest té una il·luminació semblant a la del cel i això fa que la llum s’atenuï i suggereixi humitat.

En el quadre es barregen diferents tons complementaris que aporten molta varietat i canvis d’intensitat i contrast en tota l’obra. Aquesta combinació va remarcar el sol, que al tindre una il·luminació semblant a la del cel, aporta una vaporització a l’escena, que es un element essencial perquè dona humitat i atenuació a la llum.

Les pinzellades són lliures, directes i ràpides, no es dona unes línies limitades als elements, fent que el conjunt sigui simple i natural.

La nit estrellada - Van Gogh

El Postimpressionisme és el conjunt d’estils pictòrics situat entre finals del segle XIX i principis del XX, que apareixen després de l’Impressionisme. El Postimpressionisme intenta continuar amb la temàtica anterior, mitjançant pinzellades distingibles, temes de vida real… amb la diferència que es va intentar posar expressió i emoció en les pintures.

Característiques generals:

• Les obres es basen en l’espontaneïtat tal hi com era percebuda, es centraven més en la sensació que transmetien que en l’element en si.
• S’intentava transmetre una sensació de fugacitat i efimeritat.
• Es representaven escenes quotidianes (carrers, edificis, paisatges, les persones…), però sempre comptant moments en moviment, no estàtics.
• S’utilitzen línies espontànies, ràpides i es basaven en la observació momentània, sense seguir cap cànon renaixentista.
• Es continuava donant molta importància a la llum, utilitzant la combinació cromàtica (excloent el negre), per tal de representar-la.

Característiques de la pintura postimpressionista:

• Utilització dels colors per tal de diferenciar els diferents plans i donar forma als elements. Aquests també servien per aportar una càrrega emotiva a l’obra.
• Representació d’escenes dinàmiques i fugaces.
• Creacions imaginatives basades en les pinzellades ràpides i directes per tal d'expressar l’angoixa i els sentiments interns de l’artista.
• S’elimina la perspectiva de profunditat, els objectes es descomponen i sorgeix la teoria del cromoluminarisme, que consistia en la barreja òptica dels colors.
• S’intenta ampliar la funció dels quadres, i se’ls dota d’un caràcter emotiu, on es reflecteixen els sentiments i gustos del propi artista.
• L’art es concep com la reproducció de la realitat no com una reproducció il·lusòria.
• S’interessen per la construcció de formes, dibuixos i expressivitat dels elements i les figures humanes.

Van Gogh reflecteix les seves emocions i interessos personals en les seves obres. Però la seva principal preocupació és la concepció de la llum mitjançant la superposició de colors, les pinzellades lleugeres i controlades, i els efectes visuals.

Crea un món irreal, ple de boles que giren, flames negres que arriben fins al cel; un mon inventat que reflecteix les seves preocupacions i la seva concepció de la vida i la mort. Per a ell, el color groc és la llum, la vida; en canvi el blau és la nit i els seus perills.

En un futur, aquest interès per la vida i la mort, farà que sigui un precursor d’un nou moviment pictòric del segle XX: l’Expressionisme.

Els jugadors de cartes - Paul Cézanne

El Postimpressionisme és el conjunt d’estils pictòrics situat entre finals del segle XIX i principis del XX, que apareixen després de l’Impressionisme. El Postimpressionisme intenta continuar amb la temàtica anterior, mitjançant pinzellades distingibles, temes de vida real… amb la diferència que es va intentar posar expressió i emoció en les pintures.

Característiques generals:

• Les obres es basen en l’espontaneïtat tal hi com era percebuda, es centraven més en la sensació que transmetien que en l’element en si.
• S’intentava transmetre una sensació de fugacitat i efimeritat.
• Es representaven escenes quotidianes (carrers, edificis, paisatges, les persones…), però sempre captant moments en moviment, no estàtics.
• S’utilitzen línies espontànies, ràpides i es basaven en la observació momentània, sense seguir cap cànon renaixentista.
• Es continuava donant molta importància a la llum, utilitzant la combinació cromàtica (excloent el negre), per tal de representar-la.

Característiques de la pintura postimpressionista:

• Utilització dels colors per tal de diferenciar els diferents plans i donar forma als elements. Aquests també servien per aportar una càrrega emotiva a l’obra.
• Representació d’escenes dinàmiques i fugaces.
• Creacions imaginatives basades en les pinzellades ràpides i directes per tal d’expressar l’angoixa i els sentiments interns de l’artista.
• S’elimina la perspectiva de profunditat, els objectes es descomponen i sorgeix la teoria del cromoluminarisme, que consistia en la barreja òptica dels colors.
• S’intenta ampliar la funció dels quadres, i se’ls dota d’un caràcter emotiu, on es reflecteixen els sentiments i gustos del propi artista.
• L’art es concep com la reproducció de la realitat no com una reproducció il·lusòria.
• S’interessen per la construcció de formes, dibuixos i expressivitat dels elements i les figures humanes.

En aquesta obra es pot veure l’evolució de l’Impressionisme cap al Postimpressionisme. Tot hi continuar fent pinzellades, aquestes estan pensades i estudiades anteriorment. Els efectes de la llum s’aconsegueixen amb línies i és recupera el dibuix. L’estructura compositiva presenta una distribució equilibrada i amb tranquil·litat i quietud. S’utilitzen les formes geomètriques, que donen més simetria a l’escena i es potència el moment representat.

Habitació vermella - Henri Mattisse

El fauvisme va ser un moviment pictòric francès caracteritzat per l’ús exagerat del color. Va provocar alguna cosa semblant que l’Impressionisme en el seu moment, van ser pintures rebutjades i incompreses perquè expressar-se intensament i de manera diferent.

Característiques generals:

• Importància del color però també al dibuix. Per veure bé els objectes es fan més fort els contorns amb traços forts…
• El color és considera tant important com la figura, però aquests són independents l’un de l’altre.
• Quadres on tot és possible en els colors.
• Es classifica els colors entre primaris (vermell, groc, blau), colors secundaris (barreja dels colors primaris) i complementaris.
• Quadres alegres, vistosos i cridaners.
• És defensava una actitud rebel, intentant trencar les normes pictòriques; i buscaven coses diferents que ajudessin a avançar en l’àmbit artístic.

Característiques de la pintura fauvista:

• Es treballa amb la teoria color-interpretat que s’aconsegueix una complementarietat entre els colors, un major contrast visual i una gran força cromàtica.
• L’element més important és el color, i els altres aspectes com el modelat, el clarobscur i la perspectiva queden en un segon pla.
• La tècnica pictòrica que s’utilitza són tocs ràpids i discontinus, i que encara que es distorsionen les figures, intenta aconseguir una sensació d’espontaneïtat.
• L’objectiu d’aquesta pintura es expressar sentiments.
• Els temes que representaven eren variats: el món rural i l’urbà, nus i interiors...
  

En aquesta obra es pot apreciar la importància dels colors, que s’apliquen a través de taques acolorides sobre superfícies grans, en les que la llum l’aporta el propi color i on no hi ha cap ombra. El que va intentar Kandinsky va ser contraposar tons complementaris per tal d’aconseguir una major força visual.

A més, es pot veure que no hi ha profunditat a causa de la unió de la paret i de la tela, que són del mateix color. Això fa que desproporcionem l’espai de l’habitació i quedi tot en un mateix pla. Els elements representats tenen molta importància, s’utilitzen línies corbes i gruixudes, que donen dinamisme a l’obra; cosa que aporta una forma definida però simplificada.

En l’obra s’intenta representar el sentiment interior de l’artista, i per aquest motiu els elements i el paisatge no es representen versemblants a la realitat, ja que la concepció d’aquesta es subjectiva. El que pretenia transmetre amb aquesta obra era felicitat i alegria a l’espectador en un context històric decadent i ple d’angoixa.

Composició 4 - Kandinsky

L’Expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya a principis del segle XX. Aquest estil va sorgir a partir de la reacció entre l’Impressionisme contra el Naturalisme i els moviments positivistes de finals del segle XIX, on els impressionistes defensaven un art personal en el que predominava la visió interior de l’artista.

L’Expressionisme consisteix en la deformació de la realitat per expressar de forma subjectiva la natura i l’ésser humà, donant importància a l’expressió dels sentiments més que en la descripció i representació objectiva de la realitat.

Característiques generals:

• Temàtica de soledat i de misèria, amb expressions amargues causades per la Primera Guerra Mundial i el període d’entreguerres. Aquesta amargura va fer que sorgís el desig de canviar la vida i buscar noves dimensions imaginatives i renovar el llenguatge artístic.
• L’expressionisme defensava la llibertat individual, la primacia de la expressió subjectiva, l’irracionalisme, tot el apassionat i els temes prohibits.
• El seu caràcter existencial i la visió tràgica de l’ésser humà en el món van reflectir una concepció existencial llibertada al món de l’esperit i de la preocupació per la vida i la mort, concepció que s’anomena “nòrdica”.
• Va intentar reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que van donar sentit al món interior dels artistes.
• Reflecteix de les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar aquest estil: pessimisme davant la vida, angoixa existencial de l’individu. Mitjançant la distorsió de la realitat s pretenia impactar a l’espectador, i arribar al seu lloc més emotiu i interior.

Característiques de la pintura expressionista:

• Les principals característiques d’aquesta pintura són el color, el dinamisme i el sentiment.
• L’objectiu principal dels pintors era transmetre les seves emocions interiors i els seus sentiments més profunds.
• En les obres predominava la subjectivitat de la realitat, que es representava mitjançant la deformació de les figures, del paisatge, dels elements...
• És va iniciar una tendència cap a l’abstracció.
• Jocs dels colors, les formes perden importància sense cap tipus de significat.
• La temàtica era variada, no hi havien uns temes concrets i unitaris, ja que cada autor pintava els seus interessos i passions. 

En aquesta obre es pot veure la subjectivitat de l’autor, i l’expressió de la realitat d’una forma única i identificadora de Kandinsky. Es una obra completament lliure i personal, en la que, mitjançant l’abstracció, s’han deformat els elements i se'ls ha restat importància a la forma.

D’altra banda, la cromàtica del quadre es basa en els colors de l’arc iris que es troba a l’esquerra del quadre, en ell solament s’han utilitzat diferents tons de blau, groc, verd i vermell, que barrejant-se entre ells han creat nous colors.

El crit - Edvard Munch

L’Expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya a principis del segle XX. Aquest estil va sorgir a partir de la reacció entre l’Impressionisme contra el Naturalisme i els moviments positivistes de finals del segle XIX, on els impressionistes defensaven un art personal en el que predominava la visió interior de l’artista.

L’Expressionisme consisteix en la deformació de la realitat per expressar de forma subjectiva la natura i l’ésser humà, donant importància a l’expressió dels sentiments més que en la descripció i representació objectiva de la realitat.

Característiques generals:

• Temàtica de soledat i de misèria, amb expressions amargues causades per la Primera Guerra Mundial i el període d’entreguerres. Aquesta amargura va fer que sorgís el desig de canviar la vida i buscar noves dimensions imaginatives i renovar el llenguatge artístic.
• L’expressionisme defensava la llibertat individual, la primacia de la expressió subjectiva, l’irracionalisme, tot el apassionat i els temes prohibits.
• El seu caràcter existencial i la visió tràgica de l’ésser humà en el món van reflectir una concepció existencial alliberada al món de l’esperit i de la preocupació per la vida i la mort, concepció que s’anomena “nòrdica”.
• Va intentar reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que van donar sentit al món interior dels artistes.
• Reflecteix de les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar aquest estil: pessimisme davant la vida, angoixa existencial de l’individu. Mitjançant la distorsió de la realitat s pretenia impactar a l’espectador, i arribar al seu lloc més emotiu i interior.

 Característiques de la pintura expressionista:

• Les principals característiques d’aquesta pintura són el color, el dinamisme i el sentiment.
• L’objectiu principal dels pintors era transmetre les seves emocions interiors i els seus sentiments més profunds.
• En les obres predominava la subjectivitat de la realitat, que es representava mitjançant la deformació de les figures, del paisatge, dels elements...
• És va iniciar una tendència cap a l’abstracció.
• Jocs dels colors, les formes perden importància sense cap tipus de significat.
• La temàtica era variada, no hi havien uns temes concrets i unitaris, ja que cada autor pintava els seus interessos i passions.
  

En aquesta obra de Munch es pot veure que la figura principal és una persona que està cridant amb una expressió desesperada i de sofriment, que té una aparença inhumana i desfigurada. Tot aquest sentiment d’angoixa s’estén per la resta del quadre, tant pel mar com pel cel, cosa que remarca l’actitud desesperada i tràgica.

El quadre està format per la contraposició de les línies rectes (diagonals) i les ondulades (en les que la figura principal s’adapta), aquesta combinació aporta dinamisme a l’escena (Perspectiva accelerada).

Aquesta obra és basa en la contraposició dels colors càlids (vermell del cel) i  freds (blau del mar).

Amb aquesta obra, l’artista va intentar transmetre els seus pensaments i els seus temors, simbolitza un home modern enmig de l’angoixa i la desesperació existencial.

La persistència en la memòria - Salvador Dalí

El Surrealisme és un moviment artístic i literari que va sorgir a Franca després de la Primera Guerra Mundial i que s’inspira en les teories psicoanalítiques per intentar reflectir el funcionament del subconscient, lo irracional i lo imaginari, deixant de bada qualsevol control racional.

Característiques generals:

• Expressar el subconscient a través de la tècnica de l’automatisme.
• Basar-se en la teoria del psicoanàlisi de Freud i en una gran preocupació per desxifrar el significat dels somnis, l’atzar i la bogeria.
• Tractar-se d’un art figuratiu, que va des de la quasi abstracció al món més figuratiu distorsionat.

Característiques de la pintura surrealista:

• La temàtica és el món dels somnis. En ells les coses no les veiem igual, s’allarguen, es fan llargues, el temps es torna indefinit, es poden crear sentiments de por, inseguretat…
• El moviment en la composició es ric.
• Representació realista dels objectes però que va més enllà, fins a crear un significat i símbol ocult.
• És produeixen alteracions, la distorsió que canvia les relacions estructurals i visuals, o la supressió dels trets característics per potenciar la resta. S’aconsegueixen representacions alterades que agafen un significat simbòlic, determinat per l’autor.
  

En aquesta pintura es representa l’interior de l’artista, s’hi dibuixen elements que elements que provenen dels seus somnis, que l’interessen, l’espanten i l’obsessionen. Dalí deia que intentava plasmar materialment els somnis mitjançant la pintura.

El propi quadre representa un somni que Dalí havia experimentat, l’hi ha donat una simbologia per tal de provocar algun sentiment a l’espectador.

Els elements no són completament versemblants, tot hi que es poden identificar fàcilment. Però, aquesta és la intenció, crear elements figuratius distoricionats perquè en els somnis els elements s’allarguen i es deformen. Les línies utilitzades són pures i precises, i tot està pintat detalladament. S’utilitzen colors brillants i lluminosos que contrasten amb els tons càlids i freds, la llum té molta importància, ja que ajuda a crear un espai oníric i delirant.

El marxisme sanarà els malalts - Frida Kahlo

El Realisme Social es un corrent estètic sorgit en el socialisme de la Unió Soviètica i expandit als altres països comunistes. El que pretenia era expandir el coneixement dels problemes socials i les vivències de les persones mitjançant l’art.

Característiques generals:

·         El seu propòsit era elevar al treballador comú representant la seva vida i admirant el seu treball. S’intenta glorificar la lluita del proletariat per progrés socialista.

·         Per aconseguir que el poble pogués comprendre els quadres, s’escollien temes senzills i molt realistes, escenes de vida quotidiana on els protagonistes eren persones humils.

·         En les obres es reflectien els patiments del éssers humans, i també era una manera de denunciar o transmetre les idees socialistes.

·         Els artistes representaven els seus sentiments interiors, fets de la vida que els havien marcat profundament.

El Subrrealisme és un moviment artístic i literari que va sorgir a Franca després de la Primera Guerra Mundial i que s’inspira en les teories psicoanalítiques per intentar reflectir el funcionament del subconscient, lo irracional i lo imaginari, deixant de bada qualsevol control racional.

Característiques generals:

• Expressar el subconscient a través de la tècnica de l’automatisme.
• Basar-se en la teoria del psicoanàlisi de Freud i en una gran preocupació per desxifrar el significat dels somnis, l’atzar i la bogeria.
• Tractar-se d’un art figuratiu, que va des de la quasi abstracció al món més figuratiu distorsionat.

Característiques de la pintura surrealista:

• La temàtica és el món dels somnis. En ells les coses no les veiem igual, s’allarguen, es fan llargues, el temps es torna indefinit, es poden crear sentiments de por, inseguretat…
• El moviment en la composició es ric.
• Representació realista dels objectes però que va més enllà, fins a crear un significat i símbol ocult.
• És produeixen alteracions, la distorsió que canvia les relacions estructurals i visuals, o la supressió dels trets característics per potenciar la resta. S’aconsegueixen representacions alterades que agafen un significat simbòlic, determinat per l’autor. 

Frida Kahlo va ser una artista que va negar a pertànyer al estil surrealista, tot hi que hi ha elements identificadors d’aquest estil, la pintora va conrear un estil propi i únic, basat en la representació de la seva vida i de les seves experiències.

En les seves obres apareixen elements figuratius però que tots units creen una obra abstracta. L’obra es figurativa i tots els elements són simbòlics, el tema principal es basa en la seva traumàtica vida i totes les males experiències que ha passat.

Creu i r - Antoni Tàpies

L’Informalisme és un moviment pictòric que compren totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i a la resta d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, paral·lelament amb l’expressionisme abstracte d’EEUU.

Les bases principals de l’informalisme es basen en les circumstàncies socials de la postguerra, i en les experiències viscudes pels artistes. Manifesten els valors de la societat mitjançant l’espontaneïtat gestual instintiva i lliure.

Característiques generals:

·       Experimentació constant i sentiment de màxima llibertat.

·       Expressivitat dels materials que adquireixen molta importància. És deixa de banda la temàtica de l’obra i es ressalta la part compositiva.

·       La forma desapareix totalment, tant la figurativa com la geomètrica.

·       Exaltació de l’atzar i la improvisació, la forma traçada sobre la tela es el producte d’una acció rapida i intuïtiva (gest).

·      Base ideològica basada en l’existencialisme.

·      Representació de la personalitat de l’artista a través de les tècniques materials utilitzades expressió de sensacions i emocions, estats d’ànim... L’artista recull els aspectes e la realitat que li interessen i els representa a partir del la seva perspectiva.

 ·     Els temes estan condicionats per les circumstàncies socials dictades per la postguerra: la vulnerabilitat de l’home, la seva intranscendència...

Característiques de la pintura de l’informalisme:

·      Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta... i també materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.

·       Utilització plàstica d’acumulacions materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç per mitjà de manuals, químics mecànics foc..

·       Gran llibertat en el color

·       Expressió dels sentiments i de les emocions de l’artista. També dels problemes de l’ésser humà, com la mort, la soledat, la malaltia...

En aquesta obra es pot veure que la tècnica empleada és la mixta, i es basa en pintar sobre el llenç mitjançant sorra, pedres i pintura, amb l’espàtula o directament amb les mans.

També es poden apreciar els diversos elements iconogràfics molt característics de Tàpies. Per a ell aquests elements tenien un significat propi que li servien per representar el seu interior i les seves preocupacions, com la vida i la mort, la soledat, la incomunicació i la sexualitat...

Tàpies defensava que: “Pintar és reflexionar, i un home buit d’imatges no crearà res sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions diverses d’idees i sentiments”. Per aquest motiu, les seves obres transmeten diferents coses i obliguen a l’espectador a participar en elles i a reflexionar.

Sopa Campbell - Andy Warhol

El Pop Art va ser un moviment artístic sorgit durant el segle XX, que es caracteritza per la utilització d’imatges aconseguides pels mitjans de comunicació sobre la cultura pop, com anuncis publicitaris, còmics,  cinema... S’intenta destacar la quotidianitat representant personatges de l’espectacle o la política i objectes simples i comuns de manera irònica i paròdica per destacar la cultura popular del moment.

La majoria de les obres d’aquest estil es consideren incongruents perquè són difícils de comprendre. El concepte de Pop Art no es centra tant en l’art, sinó en les actituds que el condueixen.

Característiques generals:

·       S’oposa als moviments anteriors, l’Expressionisme Abstracte i alguns corrents del Modernisme, i intenta tornar a connectar l’art amb el món i la realitat.

·       Utilitzen un llenguatge figuratiu i realista referit a les costums i les idees del món contemporani.

·       És solen utilitzar “collages”, a partir de retalls de revistes, fotografies, diaris...

·       La temàtica es basa en els aspectes socials i culturals de les grans ciutats: còmics, revistes, diaris, anuncis publicitaris, cinema, radio, música…

·       Representació de caràcter inexpressiu, preferentment repetitiu.

·       Interès per l’estatus social, la fama, la violència, la sexualitat i l’erotisme, els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum.

·       Es representen figures i elements a escala natural.

·       Iconografia estilitzant de formes planes i volums esquemàtics.

Característiques de la pintura el Pop Art:

·       Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en l’obra : flors de plàstic, botelles…

·       Disseny de formes geomètrico-cromàtiques simples, lineals o de combinacions complexes.

·       Utilització freqüent de pintura acrílica per aconseguir colors llisos i uniformes.

·       Aquest art serveix per fer una crítica a la societat de consum i els seus valors que envolten a l’home.

·       L’observador participa en el quadre, i en molts casos s’ha de moure per captar tots els efectes òptics.

En aquesta obra es pot veure que es representa un element tradicional, una llauna de sopa, cosa que en el seu moment va cridar molt l’atenció del públic.

L’element és simple i sense molt valor simbòlic, el que pretén aquesta pintura es fer una crítica al consumisme i als valors materials.

Els colors utilitzats són uniformes i vius, cosa que dona vida a la pintura i li dona caràcter.

.

  

Numero 1 - Jackson Pollock

L’expressionisme abstracte és un moviment artístic i literari d’origen europeu sorgit a principis del segle XX que es caracteritza per la intensitat de la expressió dels sentiments i de les sensacions, mitjançant la tècnica abstracta.

Característiques generals:

• Grans formats
• Abstractes i eliminen la figuració.
• Concepción de la superfície com un espai sense límits.
• La cromàtica es bastant limitada: en colors blanc i negre, i colors primaris (magenta, groc i cian). Els pintors expressionistes van començar a anticipar l’art minimalista.
• Aquest tipus de quadres tenen traços violents i gruixuts, que van donant forma al les figures.
• És representen faccions d’angoixa i conflictes, fet que actualment es considera el reflex de la societat en el moment de la creació de les obres.L’acció de pintar es un procés que no es basa en la raó, és un acte espontani, amb acció corporal dinàmica. Estaven interessats en “l’automatisme psíquic”, perquè feia sorgir de la ment símbols i emocions universals.
• És rebutgen convencionalismes estètics i dels cànons imposats.
• Expressió lliure, natural, espontània i subjectiva de l’inconscient o de la realitat.
• L’obra utilitzi l’atzar i l’accidentalitat per a crear-se.
• Gran varietat de composicions:    

-       Composició de camp extens: superfície coberta per línies i fils de pintura gotejada per transmetre la sensació d’expansió.

-       Composició de camp color, superfície plena de color sense elements simbòlics ni gestuals.

-       Composició gestual: embolics ondulats de traços, empastaments,  taques i degotejos.

-       Composició simbòlica: a base de grans pinzellades  sobre un fons blanc.

Característiques de la pintura de l’expressionisme abstracte:

·       S’utilitzen colors purs, vermell, blanc, negre... amb els que es formes línies espontànies que es superposen.

·       No hi ha un centre d’atenció ni cap element destacat, cosa que fa que la mirada viatgi per tota la superfície de la pintura.

·        A part de la pintura, es pot utilitzar qualsevol tipus de material (cola, esmalt, fils...).

·       Les obres es realitzen sense tindre un estudi previ, lo important es el immediat, l’acte de pintar més que el resultat final. Com a conseqüència, no existeix un tema, ni un espai determinat ni la figuració.

·       L’acció es concep com un impuls lliure automàtic, òptic i totalment cobert (“all over”).

·       La pintura s’utilitza com a mitjà d’expressió dels sentiments, perquè que on no hi ha res que descobrir.

En aquesta obra es pot veure l’espontaneïtat i l’experimentació que va dur a terme l’artista. S’aprecien la superposició de les línies creades a partir de deixar caure la pintura sobre la tela que es troba en el terra, aquesta tècnica s’anomena “dripping” (gotes i esquitxades de color), que deixa un gran marge a la casualitat.

La pintura de Pollock es completament improvisada, i es bassa en lo irracional, de caràcter màgic i simbòlic. Es barregen principalment els colors blanc i negre, amb el blau i el groc. També es pots imaginar-te els moviments que va fer al pintar, moviments lliures i naturals, que van servir per plasmar com es sentia en el moment que creava.

Pollock és el creador del Action Painting, amb el que a partir d’un automatisme violent i gestual, s’aconsegueix una pintura en acció en la que és més important el fet de pintar que el resultat final de l’obra.