PINTURA
MATÈRICA
La
pintura matèrica és aquella on els elements predominants són d’expressió
volumètrica. Aquest corrent pictòric va estar dins “Informalisme europeu”,
desenvolupat després de la Segona Guerra Mundial (a finals dels anys 40 i
principis dels anys 50).
Aquesta
pintura es basa en tres components:
SUPORT + AGLUTINANTS + CÀRREGUES
Tela Làtex Terres
Pigment Oli Roba
Fusta Esmalt
Paper
Les accions
que és duen a terme a l’hora de realitzar l’ora són:
-
Pintar
-
Foradar
-
Barrejar
-
Ratllar
-
Afegir
-
Deformar
-
Cremar
La
nostra obre va consistir en la barreja de làtex amb qualsevol material quotidià
com arròs, pasta e sopa, terra, pedres... amb les quals, sobre un suport de
fusta, vam crear el que vam voler.
ESCULTURA
Primer
de tot vam agafar una làmina de fang, que vam apretar sobre un volum escollit
per nosaltres, per tal d’obtenir un motlle.
Després,
vam omplir un cubell d’aigua, i de mica en mica vam afegir-hi guix fins que es
va quedar una illeta al centre que sobresortia en l’aigua. Seguidament vam
barrejar-ho tot i vam afegir pigment del color que volíem.
Un cop teníem
això fet, vam anar col·locar una mena de recipient quadrat sobre el fang, que
vam omplir-lo de la barreja de guix anterior, i el vam subjectar pel voltant
amb fang per tal de que aquesta no sortís.
Vam esperar-nos
una estona i quan el guix va estar sec i dur vam treure el recipient i el fang
obtenint una làmina de guix amb una superfície amb diferents volums, obtinguts
del motlle de fang.
Però a
part d’això, també ens van explicar diferents tècniques escultòriques:
-
Pedra: Traient material,
desbastant el mes gran i després amb gradines. Abans ho feien a mà, però ara Tot
hi que actualment es pot realitzar picant amb una massa sobre la pedra, devastant-la
i acabant-la amb la gradina com ho feien en l’antiguitat, també es pot realitzar
amb un martell neumàtic, que es gradua la força de l’aire, la gradina vibra i
es va picant la pedra.
-
Fusta: És devasta
amb la motosserra, i es va traient material amb discs de cera o gúbies, que són
eines per treballar la fusta, és a dir, petits ganivets que serveixen per extreure
el material de la fusta, però s’han de seguir les vetes d’aquesta sinó s’esquerda.
Finalment es poleix i es pot donar un acabat amb cera.
-
Formigó: el formigó es
pot barrejar amb càrrega per tal que agafi més consistència, i es pot esculpir,
emmotllar i polir.
-
Forja: aquesta
tècnica es realitza igual que en l’antiguitat, exceptuant el bufador que proporciona
aire al carbó perquè es mantingui encès. El procés consisteix en esclafar el
carbó, en aquest s’escalfa qualsevol ferro fins que agafa una temperatura d’aproximadament
uns 1.000 graus, i es pica a l’aclussa, on s’eixampla, es forada, es doblega...
-
Fosa de bronze: Primerament
es crea un motlle de guix, aquest es cola amb cera, s’omple d’aquesta i es buida expulsant la cera
que sobra. Aquest procés es va repetint fins a obtenir un gruix d’uns quatre mil·límetres
de cera. Després es torna a fer un motlle, afegint-hi una entrada pel bronze i
una sortida pels gasos, i també uns respiradores per evitar bombolles i
rexupaments.
Un cop tenim el motlle amb guix i la figura de cera, aquesta es posa dins d’un
recipient amb els respiradores corresponents i s’omple de cera, es posa a coure
al forn i quan aquesta cou va caient per un tub fins a deixar la part interior
del motlle buida, s’afegeix el bronze que ocupa el lloc de la cera que s’ha
fos. Seguidament, sense deixar refredar-ho del tot, es treuen els motlles del
forn i s’enterren sota sorra freda. Finalment obtenim la figura final de
bronze, la qual s’acaba de polir i es dona l’acabat final acabar.
