TEATRE D'EPIDAURE

1. CATALOGACIÓ

Nom obra: Teatre d’Epidaure

Arquitecte: Policlet el Jove

Cronologia: IV aC (330- 350 aC)

Estil: Corinti

Material: Pedra

Sistema constructiu: Arqitravat

Dimensions: 120m de diàmetre

Localització: Epidaure, el Peloponès. Grècia.

Tema: Teatre dedicat al déu Dionís (déu del vi i de la festa), tenia una finalitat religiosa i per aquest motiu al mig de l’orquestra hi havia un altar on s’oferien ofrenes als deus.

2. ANÀLISI FORMAL

Descripció general: Aquest teatre es un espai obert i amb una relació amb la natura, ja que està construït de manera que s’aprofiti el pendent natural del turó per a construir les grades.

Elements de suport: Murs laterals, per tal de contenir el terreny; columnes,

Elements suportats: Graderies, escales

Parts de l’edifici:

Planta: La plant és circular de 120 metres de diàmetre. Aquest és divideix en tres parts: l’orquestra, la càvea i el prosceni.

Espai interior: El teatre estava organitzat de forma circular al voltant de l’orquestra, el lloc on cantava i ballava el cor, i on al centra estava situat un altar dedicat al déu Dionís.

Una altra part era la càvea (grades), que estava situat davant de l’orquestra i la part restant s’anomena escena.

El teatre tenia un pòrtic d’ordre jònic i el prosceni, un espai elevat on actuaven els actors, situat entre l’escena i l’orquestra.

El nivell superior de l’escena, que era on es canviaven i guardaven la roba els actors, servia de plataforma perquè els déus parlessin.

El teatre no disposava de façana, s’hi entrava a través de dos accessos donaven a un passadís entre l’orquestra i l’escena, i que permetia entrar al públic a la càvea.
D’altra banda, hi havien la càvea, és a dir, les grades, que tenien la capacita d’acollir uns 14.00 espectadors. El semicercle que formava era dividit radialment per tretze escales que convergien a l’orquestra, i que permetien la ràpida circulació del públic als seients, els quals estaven dividits per l’estat social de la població.

Espai exterior: Aquesta construcció esta situada sobre la pendent d’un turó, fent que es sostingui sobre d’aquest gràcies a diversos murs de suport. El teatre està totalment integrat a l’entorn que l’envolta, ja que no modifica l’espai, sinó que s’adapta a ell. La construcció està situat sobre la pendent d’un turó i agafa la seva forma i inclinació, aguntant-se gràcies a diversos murs de càrrega.

Caracterísituqes estilísitques: Aquesta construcció es situa a finals de l’època clàssica i a principis de l’hel·lenítica; però té les caracteísituqes pròpies de tots els teatres, que constaven sempre d’una càvea (grades), de l’orquesta, l’escena i el prosceni.

Aquest espai tenia molt bona acústica, a causa de la verticalitat de les grades que gràcies a la seva forma semi-circular feien rebotar les ones sonores reforçant el so de forma natural.

3. INTERPRETACIÓ

Significat: És un edifici civil, públic.

Funció de l’edifici: Funció lúdica i religiosa.

Context historico-cultural: La Grècia hel·lenística es el període que comença amb la mort d’Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l’annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Un cop mort Alexandre el Gran, hi va haver molt conflictes per decidir qui pujava al poder, fent que Grècia, Macedònia i Àsia Menor siguessin transformades per les diferents campanyes militars dels diàdocs, mentre que la part oriental de l’imperi es va emancipar ràpidament, creant els regnes greco-bactrians.

Al segle III aC, es va aconseguir un equilibri entre les tres dinasties: Macedònia va ser governada pels descendents d’Antígon, Egipte pels descendents de Ptolomeu i la resta del territori pels selèucides.

És considerat un període de transició entre el descens de l’època grega i l’ascens del poder roma. No obstant, l’esplendor de les ciutats com Alexandrina, Antioquia o Pergamo, la importància dels canvis econòmic, la diversitat cultural i el paper dominant de l’idioma grec i la seva difusió; van modificar profundament l’Orient Mitja i van marcar el món romà, que va assimilar aquesta cultura, provocant que es fusionessin ambdues.

L’autor, la seva obra i intencionalitat: Aquest teatre va ser creat a caua de la celebració de les jornades festives que, mitjançant el teatre honoraven all déu del vi i de la gresca Dionís.

Després, van sortir les obres dramàtiques, l’espai de l’orquestra era molt important perquè es donaven més importància a les accions que a la parla. A mesura que els actors van anar agafant més importància, van situar-se al prosceni.La forma del teatre està creada perquè el so es senti des de qualsevol punt de la càvea.

Models i influències: els amfiteatres van basar-se en aquesta tipologia de teatres.