INTERPRETACIÓ DELS EDIFICIS

MUSEU GUGGENHEIM

4.1 SIGNIFICAT

Aquest edifici té un caràcter civil i públic. La seva simbologia és escultòrica, mitjançant formes curvilínies i unes grans dimensions.

L’edifici reflecteix el concepte de l’arquitectura avantguardista del segle XX i aporta un disseny innovador i modern situat enmig d’un espai urbanístic.

4.2 FUNCIÓ DE L’EDIFICI

La funció inicial de l’edifici en l’època de creació, era aportar innovació a l’entorn urbà per tal d’impulsar el sector terciari en una àrea en estat de crisi durant els anys 80, que va provocar l’abandó de la indústria marítima. En definitiva, la creació del Museu Guggenheim va servir per reactivar l'economia de la zona urbanística en la qual s’ubica; i, al mateix temps, creant una zona turística atractiva per als visitants i els turistes, convertint-se així en l’atracció turística principal de la ciutat de Bilbao aportant grans ingressos procedents de l’exterior.

4.3 CONTEXT HISTÒRICO-ARTÍSTIC

Durant segle XX van tindre lloc diversos fets important per a la humanitat. Un d’ells va ser la caiguda del Mur de Berlín, proporcionada per la perestroika de Gorbatxo, que va establir la democràcia als països soviètics. La desaparició de la URSS va separar els territoris entre rics i els que intentaven sortir de la pobresa. Paral·lelament, a Xina es va establir el comunisme i durant els últims anys de la dècada dels vuitanta, Algèria va iniciar un procés de liberalització cosa que va provocar l’aparició dels islamistes. El 1993, Yitzhak Rabin i Yasir Arafat van firmar un acord de pau per posar fi al conflicte del Pròxim Orient entre israelians i palestins. L’any 1990, Sadam Hussien va intentar envair Kuwait, i els Estats Units van respondre amb un exèrcit destructiu. També es van celebrar els Jocs Olímpics i l’Exposició Universal en les ciutats de Barcelona i Sevilla, respectivament, situant-les a primera línia de l’escena internacional. En aquesta mateixa dècada, els assassinats comesos pels Grups Antiterroristes d’Alliberament contra ETA van comportar un canvi en el Govern, cosa que va provocar que perdessin el poder del partit socialista. A finals de segle també culminà el desmantellament del règim de l’apartheid a Sud-àfrica. I al mateix temps, la regió africana dels Grans Llacs esdevingué l’escenari d’un dels genocidis més grans de la història: la matança de gairebé un milió de ruandesos.

Centrant-nos amb Espanya, després de la gran depressió sorgida en els inicis del segle XIX, i l’aparició de la pesta, Espanya va endarrerir-se econòmicament, basant-se en l’agricultura tradicional i el subdesenvolupament del sector bancari. Però realment la catàstrofe més gran de la història d’Espanya va sorgir durant la guerra civil i va durar fins a mitjanç del segle XX, a causa de la dictadura franquista i les seves mesures polítiques aplicades en el país. El nou règim es va basar en la intervenció de l’Estat en tots els àmbits socials, econòmics i polítics, provocant la manca de menjar i el mercat negre, a causa de la caiguda de la producció.

El resultat d’aquesta desastrosa política va conduir a l’establiment d’un govern democràtic, el qual va dur a terme diversos canvis per tal de millorar l’estat del país: va intentar augmentar el número de l’ocupació laboral i el PIB, es va augmentar el sector terciari… I el més important es van iniciar la segona industrialització espanyola.

El museu Guggenheim va ser creat gràcies a què les autoritats vasques van decidir començar una reconstrucció de la ciutat, fet que va provocar que es crees dissenys per un aeroport, un sistema de metro i un pont de vianants, gràcies a l’ajuda d’arquitectes famosos com Norman Foster, Santiago Calatrava i Arata Isazaki. Durant 1991 per iniciativa del Govern Vasc i la Diputació Foral de Bizkaia, Thomas Krens, Director de la Solomon R. Guggenheim Foundation, es va reunir amb els funcionaris i van firmar l’acord preliminar per a la creació del Museu Guggenheim de Bilbao.

En 1922 es va incitar a tres arquitectes, Arata Isozaki, Coop Himmelvau i Frank Gehry, per tal de desenvolupar dissenys esquemàtics. Finament, es va escollir el projecte de l’arquitecte Frank Gehry, conegut per l’ús de materials poc usuals i la seva sensibilitat cap al medi urbà.

4.4 OBRA I INTENCIÓ DE L’AUTOR

El disseny de l’edifici identifica clarament l’estil de Frank Gehry, que va crear un espai arquitectònic que podria considerar-se una escultura monumental.

El museu Guggenheim està fet per tal d’integrar-se en la ciutat tant per la seva altura com pels materials utilitzats. Format principalment per una cascara, que recorda a la indústria tradicional, metal·lúrgica i naviliera que es trobava anteriorment en Bilbao La seva forma està inspirada en la d’un peix i simula les veles desplegades. El museu vist des del riu s’assembla a un vaixell, mentre que des de dalt té forma de flor depenent de la posició del sol.

4.5 MODELS I INFLUÈNCIES

L’arquitecte Frank Gehry es caracteritza per crear obres impactants, incorporant formes geomètriques simples i creant un corrent visual entre elles. Creant així una arquitectura deconstructivista.

Aquest art és una escola arquitectònica que va sorgir a finals de la dècada de 1980. Es caracteritza per la fragmentació i el disseny no lineal de les superfícies, per l’interès en la manipulació de les idees i en l’aparença distorsionada, descolocant alguns elements de l’estructura i l’embolcall dels edificis. Aquests tenen una aparença caòtica i estimulant, provocant una sensació de inestabilitat, per aquest motiu s’anomena deconstructivista.

L’autor tenia, i continua tenint, a Philip Johnson, Erich Mendelsohn, Le Corbusier, Luis Barragán i Mario Pani com a referents en les seves creacions.

Els dissenys de Frank Gehry, són complexos i difícils de valorar, ja que part de la qualitat del disseny es troba en la variació dels volums i en la utilització de materials inacabats. Gehry és un dels arquitectes contemporanis que considera que l’Arquitectura és un Art, considerant que l’edifici acabat ha de considerar-se una escultura. Per tal d’aproximar-se a aquesta idea, l’arquitecte ha treballat en aquesta direcció però sense deixar de banda les característiques principals de l’arquitectura, com la funcionalitat de l’edifici i la integració d’aquest a l’espai que l’envolta.

En totes les seves obres es pot apreciar el seu estil orgànic i desestructurat dels edificis com en el Centre Pompidou, en el Walt Disney Concert Hall, la Fundació de Louis Vuittoni, la casa Dansant...