PINTURA MATÈRICA I ESCULTURA

PINTURA MATÈRICA

La pintura matèrica és aquella on els elements predominants són d’expressió volumètrica. Aquest corrent pictòric va estar dins “Informalisme europeu”, desenvolupat després de la Segona Guerra Mundial (a finals dels anys 40 i principis dels anys 50).

Aquesta pintura es basa en tres components:

SUPORT          +          AGLUTINANTS           +          CÀRREGUES

Tela                            Làtex                                      Terres

Pigment                      Oli                                          Roba

Fusta                           Esmalt

Paper

Les accions que és duen a terme a l’hora de realitzar l’ora són:

-          Pintar

-          Foradar

-          Barrejar

-          Ratllar

-          Afegir

-          Deformar

-          Cremar

La nostra obre va consistir en la barreja de làtex amb qualsevol material quotidià com arròs, pasta e sopa, terra, pedres... amb les quals, sobre un suport de fusta, vam crear el que vam voler.

ESCULTURA

Primer de tot vam agafar una làmina de fang, que vam apretar sobre un volum escollit per nosaltres, per tal d’obtenir un motlle.  

Després, vam omplir un cubell d’aigua, i de mica en mica vam afegir-hi guix fins que es va quedar una illeta al centre que sobresortia en l’aigua. Seguidament vam barrejar-ho tot i vam afegir pigment del color que volíem.

Un cop teníem això fet, vam anar col·locar una mena de recipient quadrat sobre el fang, que vam omplir-lo de la barreja de guix anterior, i el vam subjectar pel voltant amb fang per tal de que aquesta no sortís.

Vam esperar-nos una estona i quan el guix va estar sec i dur vam treure el recipient i el fang obtenint una làmina de guix amb una superfície amb diferents volums, obtinguts del motlle de fang.

Però a part d’això, també ens van explicar diferents tècniques escultòriques:

-          Pedra: Traient material, desbastant el mes gran i després amb gradines. Abans ho feien a mà, però ara Tot hi que actualment es pot realitzar picant amb una massa sobre la pedra, devastant-la i acabant-la amb la gradina com ho feien en l’antiguitat, també es pot realitzar amb un martell neumàtic, que es gradua la força de l’aire, la gradina vibra i es va picant la pedra.

-          Fusta: És devasta amb la motosserra, i es va traient material amb discs de cera o gúbies, que són eines per treballar la fusta, és a dir, petits ganivets que serveixen per extreure el material de la fusta, però s’han de seguir les vetes d’aquesta sinó s’esquerda. Finalment es poleix i es pot donar un acabat amb cera.

-          Formigó: el formigó es pot barrejar amb càrrega per tal que agafi més consistència, i es pot esculpir, emmotllar i polir.

-          Forja: aquesta tècnica es realitza igual que en l’antiguitat, exceptuant el bufador que proporciona aire al carbó perquè es mantingui encès. El procés consisteix en esclafar el carbó, en aquest s’escalfa qualsevol ferro fins que agafa una temperatura d’aproximadament uns 1.000 graus, i es pica a l’aclussa, on s’eixampla, es forada, es doblega...

-          Fosa de bronze: Primerament es crea un motlle de guix, aquest es cola amb cera,  s’omple d’aquesta i es buida expulsant la cera que sobra. Aquest procés es va repetint fins a obtenir un gruix d’uns quatre mil·límetres de cera. Després es torna a fer un motlle, afegint-hi una entrada pel bronze i una sortida pels gasos, i també uns respiradores per evitar bombolles i rexupaments.

Un cop tenim el motlle amb guix i la figura de cera, aquesta es posa dins d’un recipient amb els respiradores corresponents i s’omple de cera, es posa a coure al forn i quan aquesta cou va caient per un tub fins a deixar la part interior del motlle buida, s’afegeix el bronze que ocupa el lloc de la cera que s’ha fos. Seguidament, sense deixar refredar-ho del tot, es treuen els motlles del forn i s’enterren sota sorra freda. Finalment obtenim la figura final de bronze, la qual s’acaba de polir i es dona l’acabat final acabar.

ANALISI FORMAL

El profeta - Gargallo

Descripció general: És una escultura exempta de ferro, dempeus i monocromàtica. La figura representa un home amb un dels braços aixecats i l’altre subjectant un bastó a l’aire.

Tècnica: Fosa del bronze. Primerament es fa un model en guix o qualsevol material fàcil de modelar, una mica més petit que el que es vol fer i sense molts detalls. Es realitzen motlles d’aquest model, cobrint-lo de cera, és modela i es dona un gruix igual al del bronze. Es creen uns orificis d’entrada i sortida de la cera i respiradors per evitar les bombolles d’aire. Seguidament, la peça es cobreix amb material refractari i es posa al forn. Mentre es cou la peça, la cera es va eliminant i es va incorporant el metall en estat líquid. Es deixa refredar i es trenquen les làmines, la capa superior i les adherències. Finalment es treballa la superfície per donar l’acabat a l’escultura.

Composició:

- Eix de simetria: La figura es basa en un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D’aquest  eix sorgeixen les altres parts del cos, com el braç aixecat, la cama dreta i el tòrax, creats a partir de   corbes.

- Moviment: es pot trobar un moviment en tensió, aportat per la posició i la força interior que té el personatge i la posició amb la que l’exterioritza.

- Volum: l’escultura té un volum obert, perquè s’incorporen   espais buits com a part de l’obra.

- Llum: la llum és molt dinàmica en la figura, es troba una llum interna creada per les pròpies planxes metàl·liques corbes, i una llum externa natural aportada pels espais en buit que hi ha en la figura.

- Equilibri: l’escultura és estable i equilibrada, amb dos punts de suports inferiors que li aporten equilibri i una compensació entre les formes corbes i les línies rectes. Es juga amb el contrast entre el material i els espai bits, cosa que dona mes expressivitat. El buit passa a ser un apart intrínseca de l’escultura. Com a la cara, l’espai buit de la galta i de la boca expressa el crit.

Temps i ritme:  L’obra és atemporal, ja que no representa cap moment concret, sinó que transmet la força, la duresa i la passió dels homes, en aquest cas representant a un orador. Té un ritme és dinàmic però equilibrat, hi ha un moviment contingut que trenca l’estabilitat de la figura, establint una harmonia entre les línies cobres del cos i les línies rectes, juntament amb l’expressió facial de l’home.

Textura i acabat: la textura està basada en la unió de diverses plaques metàl·liques corbes i rectes, barrejant-les amb espais buits. En general es veu una superfície llisa, però amb certes parts ondulades com l’esquena.

Els primers freds - Blay

Descripció general: es tracta d’una escultura exempta, on es representen dues figures, una nena i un home vell, en posició sedents i nues. L’home vell està en posició frontal amb les mans creuades sobre les cuixes, que estan separades, mentre que la nena està inclinada sobre el pit de l’home amb les cames encongides i els peus creuats.

Les dues figures tenen una contraposició notable, la nena està representada amb una textura llisa i formes arrodonides, mitjançant la tècnica del sfumato. D’altra banda, l’home té molta naturalitat, i s’hi representen amb detall l’expressió facial, la textura de la pell i la tensió muscular.

Tècnica: Marbre esculpit mitjançant la talla, amb el que s’ha anat treient parts d’un bloc fins a obtenir la figura final.

Composició:

-  Eix de simetria: hi ha dos eixos de simetria principals en les fues figures, l’home vell es basa en un eix frontal; mentre que la nena es basa en una línia corba. La composició esta formada a partir de línies rectes en el banc i l’home vell, exceptuant la inclinació del cap i l’obertura de les cames; les quals es contrasten amb les línies corbes que formen la nena. Finalment hi ha una diagonal que uneix el cos de la nena amb el cap de l’ancià, i també una relació amb la posició de les cames de la nena i la cama esquerra del home que també tenen una petita inclinació. L’escultura és exempta i es pot veure des de qualsevol angle de visió, no obstant això, el punt de vista més òptim és el frontal.

    -  Moviment: l’escultura es bastant estàtica, però hi ha una certa tensió en l’interior dels dos personatges que aporta certa expressivitat i l’exterioritzen amb la posició dels cossos i les expressions facials.

    - Volum: es tracta d’un volum tancat, on l’escultura es basa en corbes i rectes esculpides en un bloc.

    - Llum: És una escultura sense policromar. La llum incideix sobre la superfície i crea diferents jocs de llum sobre l’escultura, aquesta reforça el rostre i la vellesa de l’ancià; en canvi, en el cas de la nena, li suavitza les faccions i li aporta tendresa i suavitat al cos. D’altra banda, la posició del cos aporta un clarobscur en la figura, que aporta dinamisme i vitalitat.

- Equilibri: l’escultura té un gran equilibri aportada aper l’estabilitat de l’home, però està trencada per la posició corba de la nena i la posició de les cames d’aquesta.

Temps i ritme: Les posicions de repòs i sedentàries de les figures aporten un estatisme al grup, amb una gran estabilitat creada per la posició de l’home, però amb un petit trencament de la solidesa aportada per la nena .

En el cas del temps, hi ha una voluntat atemporal, basada en el concepte universal de l’evolució del temps, i del pas de la vida. On es representa la feblesa i les il·lusió de la joventut i la contraposa amb el sofriments i l’envelliment en les persones grans.

Textura i acabat: S’hi troben dos acabats diferents: la textura i l’acabat de de l’home són més anguloses i rugoses, mentre que l’acabat i la textura de la nena és més llisa, polida i arrodonida.

Lacoont i els seus fill – Escola de Rodes

Descripció general: En l’obra es poden veure tres homes nus, un d’ell, el que es troba al mig, és mes gran; els altres dos es torben al costat d’aquest. Els tres estan envoltats per una dues serps que els van estrangulant, mentre ells s’intenten alliberar.

Tècnica: Esculpció del marbre a partir de la talla, però l’original era de bronze mitjançant la tècnica de cera perduda. L’esculpció consisteix en treure parts d’un bloc, en aquest cas de marbre, per a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla es realitzava amb instruments de ferro, com per exemple el trepant.

Composició:

- Eix de simetria: l’eix de simetria es basa en un triangle que uneix els tres caps dels homes; juntament amb una diagonal que travessa el cos del home del mig que va des del colze fins al genoll.

- Moviment: l’escultura està formada a partir de diagonals i inclinacions en els cossos. La tensió i la força interior en les figures, i el moviment real aportat expressió i dinamisme. També les teles ajuden a això fent que emblin reals.

- Volum: Es tracta d’un volum obert perquè l’obra està formada per dos blocs, i s’integren espais buits com a part del grup.

- Llum: El punt de vista intern, on els efectes de llum sorgeixen a partir de recursos propis com la profunditat i la textura, amb el que s’aconsegueix el clarobscur.  

- Equilibri: el dinamisme aporta inestabilitat perquè els cossos estan inclinats i corbats, també les expressions de dolor i contorsió ajuden a aquest efecte.

Temps i ritme: És una obra que representa el mite de Lacoont, però, tot i això és considera atemporal perquè pretén transmetre les emocions humanes de dolor i agonia, representant les amb dramatisme, com les persones lluiten per a la vida i intenten escapar de la mort.

El ritme de l’escultura està equilibrat, ja que l’home central està assentat, però la part superior i els altres dos homes estan drets i expressen moviment, fet que contraposa certa estabilitat amb el moviment.

Textura i acabat: L’escultura té una superfície llis a i brillant, però amb un acabat voluminós que dona forma als cossos i els marca els músculs i les faccions. Hi ha un efecte polit sobre la superfície dura.